Minillibre Estoicisme

Al minillibre Estoicisme -Frases i pràctiques per a una vida en plenitud- hi trobaràs frases dels màxims representants d’aquest saber i exercicis per portar-los a la pràctica quotidiana.

Des del segle III a. C., quan Zenó de Citium va fundar la seva primera escola filosòfica, l’Estoicisme va tenir una profunda influència en la civilització grecoromana i, en conseqüència, en el pensament occidental. El seu nom prové del lloc on Zenó reunia els seus deixebles: el terme “pòrtic pintat” (del grec Stoá poikilé) al·ludeix a l’espai adornat amb escenes de batalles mítiques i històriques on es celebraven aquestes reunions.

Després de Zenó, en una segona etapa en la qual l’Estoicisme s’introdueix a Roma, aquesta filosofia es converteix en el model per als dirigents de l’imperi, amb un enfocament coherent a la seva acció política, i on la severitat es converteix en un valor acceptable per a aquells que ocupen càrrecs públics, a la vegada que esclaus i persones apartades de la societat comencen a ser integrades com a ciutadans.

En la seva tercera etapa apareixen els seus representants més populars: Sèneca, Epictet i Marc Aureli. S’abandona el corrent eclèctic i es pretén una tornada als orígens interessant-se sobretot per l’aspecte moral. Després de la mort de l’emperador Marc Aureli (l’últim divulgador d’aquesta era), l’Estoicisme entra en decadència a causa de les crisis socials i d’una revalorització de l’espiritualitat i posterior ascens del cristianisme.

No va ser fins al segle XVI que el moviment humanista li donaria un nou enfocament influint en escriptors i pensadors com Spinoza, Montesquieu o Bacon, i a finals del segle XX, l’interès per la seva filosofia ressorgeix i les seves pràctiques comencen a reviure ajustant-se al llenguatge i a la situació dels nous temps.

En la pràctica, l’Estoicisme busca a través de la nostra voluntat i disciplina, cultivar la virtut, la raó i la plena atenció. Contribueix amb eines per admetre i comprendre l’adversitat i aconseguir el seu fi últim, la trucada (del grec) eudaimonia, traduïda com a benestar o felicitat.

Practicar l’Estoicisme significa acceptar i valorar la realitat sense pretendre modificar-la, admetent la impossibilitat de controlar tot en les nostres vides, però governant la nostra reacció als esdeveniments que succeeixen al nostre voltant.

Al mini llibre Estoicisme -Frases i pràctiques per a una vida en plenitud- et portem els principis d’aquesta filosofia creada fa més de 2000 anys. Frases dels seus grans exponents com Sèneca, Marc Aureli, Epictet, Zenó de Citium i Musoni Ruf a les quals se sumen diferents pràctiques per aplicar a la nostra vida quotidiana, i ens ajuden a acceptar amb entereza i serenitat els impredictibles desafiaments d’aquesta existència.